divendres, 15 de gener de 2010

PROJECTE DE DIRECCIÓ DE L’IES ROGER DE FLOR (JULIOL 2009 – JUNY 2012)





PRESENTAT PER: ANGEL FANDOS MARCO



Barcelona, desembre de 2009


INTRODUCCIÓ


Quan a finals del curs 2008-2009 vaig acceptar la proposta que em va fer l’inspector de l’institut Roger de Flor per a fer de director del centre durant tres cursos més, ho vaig fer per raons professionals i pel meu compromís personal amb el barri Trinitat Nova, per contribuir a que els seus joves poguessin seguir disposant al barri d'un institut de secundària competent, obert, acollidor i innovador.

Aquesta acceptació comportava el compromís de dirigir el centre durant els propers tres cursos i també l’elaboració d’un projecte de direcció per aquest període de temps.

Un projecte de direcció, al meu parer, no és altra cosa que un pla estratègic pel centre, i no ha de generar un document teòric i llarg, sinó, mes aviat, un “full de ruta” concret i esquemàtic que assenyali les línies estratègiques que es proposen, i que desenvolupi els següents aspectes:

Visió del centre: Anàlisi i descripció interna i externa del centre que respongui a les preguntes: Com som i on som?

Missió del centre: Reflectir i definir els valors i principis del centre, responent a les preguntes: Qui som i com volem ser?

Objectius del centre: Definició dels objectius generals i específics del centre, donant resposta a la pregunta: On volem arribar?

Definició d’estratègies: Activitats i projectes que volen desenvolupar, es a dir, respondre a la pregunta: Què hem de fer?

Avaluació i rendiment de comptes: Definir processos d’avaluació per a poder respondre a les preguntes: Com ho estem fent i què hem de millorar?


COM SOM?

L'Institut Roger de Flor és un centre petit que durant els últims cursos ha impartit la ESO i el batxillerat amb una estructura una mica atípica, però que respon a la realitat i a les necessitats de les famílies del barri:

Un grup de primer d'ESO.
Un grup de segon d'ESO.
Dos grups de tercer d'ESO.
Dos grups de quart d'ESO.
Un grup de primer de batxillerat.
Un grup de segon de batxillerat.

L’estructura de la ESO s’ha anat matisant o adaptant internament per cobrir algunes necessitats del centre, com la de disposar d'una Aula Oberta o de grups flexibles. Pel que fa al batxillerat s'ha procurat donar-li una estructura que permetés als alumnes accedir a qualsevol carrera universitària.

Paral·lelament a aquesta estructura, el centre va comptar inicialment amb un TAE, i des de fa alguns cursos, amb una Aula d'Acollida molt freqüentada, atès que la Trinitat Nova és un barri al què contínuament hi van arribant famílies estrangeres, especialment llatinoamericanes; però també de l’Àfrica, de l'est d'Europa, de l’Índia i del Pakistan.

L’institut Roger de Flor disposa d'instal·lacions adequades per a realitzar l'activitat docent (aules àmplies i lluminoses) i està dotat amb els següents mitjans específics:

Accés per cable a Internet a totes les aules de l'institut i als llocs de treball del professorat.
Xarxa sense fil d'accés a Internet a tot l'edifici (wifi).
Dues aules específiques d’informàtica.
Un laboratori de Física informatitzat.
Un laboratori de Química.
Un laboratori de Ciències Naturals.
Una aula específica de Música.
Una aula específica de Dibuix.

Per a la pràctica de l'esport, el centre compta amb un gimnàs i un pati ampli amb espais per practicar el futbol, l'handbol i el bàsquet.

L'institut compta també amb una biblioteca espaiosa i agradable, amb abundant documentació, que cal augmentar i renovar per adequar-la als moments actuals.

Per a finalitzar aquest apartat, vull assenyalar que uns elements importants i característics de l’institut Roger de Flor són: el Projecte Curricular, el Projecte d’Atenció a la Diversitat i el Pla d’Acollida que, juntament amb d’altres documents com el RRI o el Projecte Lingüístic, resten recollits en el Pla Educatiu del Centre.


ON SOM?

L'institut Roger de Flor està situat a Barcelona, al districte municipal de Nou Barris i, més concretament, al barri de la Trinitat Nova.

Nou Barris és el districte que ha experimentat un més elevat creixement relatiu pel que fa a la presència de població d'origen immigrant estranger. La taxa de creixement del període que va del 2007 al 2008 ultrapassa el 14% i és la més elevada de la ciutat.

La diversitat de nacionalitats també ha augmentat significativament. Actualment compta amb la presència de 120 nacionalitats diferents, mentre que el 2007 la xifra era de 113. Pel que fa al “rànquing” de nacionalitats, les dades no han canviat gaire de les del 2007. Les deu nacionalitats amb més presència al districte són, per ordre: L'Equador, Bolívia, El Perú, El Marroc, Colòmbia, República Dominicana, El Pakistan, Hondures, Romania i La Xina. Les diferències pel que fa a l'any anterior estan relacionades amb l'augment del col·lectiu romanès i la davallada d'altres col·lectius europeus, bàsicament, d'Itàlia i França.

La mitjana d’edat de la població immigrant a Nou Barris és de 30 anys, la més baixa de la ciutat. Hi ha més població estrangera jove a Nou Barris que als altres districtes de ciutat. No hem d'oblidar que és el districte amb més reagrupació familiar de la ciutat, fet que suposa una entrada important de fills i filles menors d'edat. De fet, el nombre total d'alumnes estrangers no universitaris al districte és de 3.458 (el 31,4% de L'Equador, Bolívia i El Perú).

No existeixen dades tan recents del barri de la Trinitat Nova; però sabem que algunes xifres recollides en el diagnòstic del barri realitzat l'any 2002 han quedat obsoletes i s'han invertit algunes de les tendències registrades degut a la remodelació urbanística del barri, a les noves comunicacions (el metro) i a l'arribada massiva de població estrangera.

A l’any 2002 ja s’havia aturat el descens d’habitants i el seu envelliment, i es pronosticava un rejoveniment que actualment s’ha produït com ho prova el que s’hagi invertit la tendència, detectada al 2002, a la disminució de la matricula en els centres escolars. Actualment el nombre d'alumnes matriculats als centres educatius del barri de la Trinitat Nova experimenta un lleuger augment i mostra una tendència a l'increment en els propers cursos.

L'estudi de l'any 2002 va detectar les necessitats més urgents del barri i entre elles s'assenyalen tres que afecten directament a la població menor de 18 anys:

Equipaments socioculturals dignes.
Equipaments esportius.
Un aprofitament més gran dels centres educatius.

I pel que fa a la situació escolar es detectaren diverses necessitats:

Seguir mantenint en el barri l'oferta d'ensenyament públic de 0-18 com punt fort en l'àmbit educatiu.
Que el barri compti amb un centre en el què s'imparteixi la F.P.
Disminuir el percentatge de fracàs escolar detectat al barri.
Millorar la interrelació entre les escoles i les famílies.
La implicació dels centres educatius en la vida del barri i la seva obertura a les necessitats de la població jove.


QUI SOM I COM VOLEM SER?

De tot l’anterior es pot deduir que l'institut Roger de Flor és un centre petit, però suficientment equipat per a desenvolupar la seva tasca docent. Faltarien algunes millores en les seves instal·lacions i en els seus mitjans, coses que intentarem solucionar amb els nostres propis recursos o continuaren demanant a les administracions corresponents.

És també un centre ubicat en un barri amb molts dèficits, però que gràcies a l’empenta dels seus habitants, liderats per l'Associació de Veïns, va superant les dificultats i transformant-se, poc a poc, en un barri cohesionat, integrador i amb un desig d’arribar a un futur de benestar i qualitat de vida on els valors democràtics i les relacions de col·laboració i convivència estiguin presents a totes les activitats dels seus veïns, tant de la gent gran com dels seus joves i nens.

L'institut Roger de Flor ha d'integrar-se en aquest projecte de barri i contribuir amb les seves tasques educatives a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants aportant, no sols instrucció acadèmica, sinó també educació en el seu sentit més ampli, amb instruments que facilitin al seu alumnat la convivència, la cohesió i la integració en la societat catalana.

L'institut ha de ser un element aglutinador dels joves del barri mitjançant l'educació, les activitats culturals i, també, mitjançant l'esport que és un dels seus principals centres d'interès. Per això l'institut ha de prendre la iniciativa de potenciar les relacions amb les famílies i amb les entitats del barri que treballen amb els joves.

La direcció i el claustre de professors han d'actuar com els administradors d'un bé social que el govern de Catalunya ha disposat en el barri de la Trinitat Nova al servei dels joves que l'habiten i de les seves famílies. Un bé social que la direcció i el professorat del centre tenen l'obligació de defensar, conservar i engrandir si fora possible.

Naturalment que tot això no es pot abordar alhora. Es tracta, sobretot, d’obrir el debat, d’analitzar exemples que ja estan en marxa en altres centres educatius, de conèixer models de bones pràctiques que ens vénen d’altres països... sabent, com recorda Michael Fullan, a The New Meaning of Educational Change (2001), que introduir canvis en l’organització de les escoles és una qüestió de gran complexitat, costa molt de temps produir-los i, una vegada assolits, són de gran fragilitat.


ON VOLEM ARRIBAR?

Totes les preguntes i reflexions que serveixen de base i fonament al desenvolupament d’aquest projecte de direcció estan interrelacionades, per això, part de la resposta a la pregunta d’aquest apartat ja ha estat exposada als paràgrafs anteriors. De totes maneres vull destacar que amb el meu projecte vull aconseguir que l’institut Roger de Flor sigui un centre:

· Que prengui consciència de la seva ubicació en Catalunya i, per tant, un centre en el que la llengua i la cultura catalanes siguin elements vertebradors de totes les seves activitats i, al mateix temps, elements integradors i afavoridors de la cohesió social.

· Que actuï en tot moment com a centre públic que és, respectant les normes democràtiques, les lleis i els drets i deures dels treballadors del centre, de l’alumnat i de les seves famílies.

· Que pretengui obtenir l’excel·lència i l’èxit escolar, treballant i investigant la millor manera d’aconseguir un augment significatiu en l’acreditació de la ESO i en els títols de batxillerat.

· Que no es quedi estancat en la manera tradicional de fer les coses i busqui la innovació pedagògica de manera individual i conjunta, acompanyada de la formació permanent del seu professorat.

· Que sàpiga acollir i atendre a tot el seu alumnat, adaptant-se a les seves peculiaritats personals, a les seves necessitats i a les característiques del seu entorn social, elaborant programes específics per garantir la igualat d’oportunitats i l’adquisició de les competències bàsiques per part de tot l’alumnat.

· Que estableixi normes suficients i eficaces de convivència que garanteixin l'ordre necessari a l'institut, procurant trobar mesures preventives que facin innecessàries les punitives.

· Que eduqui en valors i en bons hàbits socials mitjançant l'exemple i intenti resoldre els conflictes mitjançant el consens, la mediació i l'anàlisi de necessitats.

· Que generi la confiança dels alumnes i de les seves famílies, així com el sentiment de pertinença a l’institut.

· Que gestioni amb rigor els recursos econòmics per a mantenir i millorar les instal·lacions del centre i també per a col·laborar en la igualtat d'oportunitats ajudant econòmicament, si cal, els alumnes més necessitats.

· Que practiqui l’autocrítica i l’autoavaluació.

· Que doni suport i promogui la pràctica de l’esport escolar per a contribuir mitjançant la pràctica esportiva a la formació en valors com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confiança en un mateix, l'esforç de superació, l'autocrítica, l'autonomia, la capacitat de decisió, l'autogestió, la cooperació i el treball en equip, entre d'altres.

· Que tingui present entre les seves activitats, com a matèria transversal, la protecció del medi ambient, l’ecologia i la sostenibilitat .

· Que col·labori en els projectes educatius i socials del barri, i estigui obert a que les seves instal·lacions puguin ser usades per a realitzar alguns d'aquests projectes.


QUÈ HEM DE FER?

En aquest apartat s'exposen tretze línies d'actuació estratègica i cada una d'elles va acompanyada de les accions concretes que es proposen per assolir l'objectiu estratègic.

Consolidar al centre l’oferta educativa d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori.

· Tenint com objectiu prioritari aconseguir matricula per a completar dos grups de primer de ESO.

· Treballant per aconseguir dues línies en tots els cursos de l’ESO, fent campanyes de promoció i jornades de portes obertes.

· Lluitant per consolidar els actuals estudis de Batxillerat.

· Intentant establir acords amb centres propers, públics i concertats, que no imparteixin estudis postobligatoris.

· Realitzant activitats que millorin el prestigi del centre al barri.

· Proposant a l’administració l’increment de l’oferta educativa del centre, amb cicles formatius i amb PQPI (Programes de qualificació professional inicial)


Millorar els resultats educatius.

· Preveient les necessitats educatives de l’alumnat.

· Promovent la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

· Buscant mecanismes per a millorar l’assistència i la puntualitat de l’alumnat.

· Fomentant l’adopció de mesures organitzatives i pedagògiques per l’atenció a la diversitat dintre dels principis de la educació inclusiva.

· Millorant els resultats acadèmics a la ESO i al Batxillerat buscant l’excel·lència i l’èxit escolar de tot el seu alumnat.

· Aconseguint l’augment de l’índex d’alumnes que es graduen en ESO

· Aconseguint un increment significatiu de l’índex d’alumnes que obtenen el títol de Batxillerat.


Portar la gestió del centre amb criteris de professionalitat, transparència i col·laboració.

· Tenint en compte que la gestió pedagògica, organitzativa i dels recursos del centre deu ser coneguda tant per el personal docent com el no docent, per l’alumnat i per les seves famílies.

· Acceptant que el Claustre de professors i el Consell Escolar del centre són els llocs apropiats per a analitzar les gestions que realitza la Junta Directiva.

· Cercant el suport del Claustre i del Consell Escolar a les decisions de la Junta Directiva.


Potenciar l’ús de la llengua catalana i millorar el coneixement del castellà i de l’anglès.

· Desenvolupant estratègies didàctiques per a afavorir l’adquisició de la plena competència lingüística en català i castellà a tot l’alumnat del centre.

· Fomentant l’ús del català també als àmbits no vinculats amb el currículum escolar.

· Fent de la llengua i la cultura catalanes eines de integració social.

· Defensant la immersió lingüística com a la millor línia de actuació amb l’alumnat nouvingut.

· Intentant aconseguir que el nostre alumnat vegi la diversitat lingüística com una oportunitat i no com un problema.

· Promocionant l’aprenentatge de l’anglès com a llegua de cultura, de ús internacional i com a llengua relacionada amb les noves tecnologies.

· Donant a conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i de tot el mon actual.


Continuar i augmentar la interrelació positiva amb les famílies del alumnes.

· Fomentant la implicació de les famílies en la formació dels seus fills.

· Fent un seguiment acurat de l’acompliment dels pactes recollits a la “Carta de compromís educatiu”.

· Comunicant amb rapidesa a les famílies els problemes de l’alumnat.

· Exercint amb dedicació i eficàcia la tutoria i la relació tutorial amb les famílies.


Potenciar la integració institucional en el barri i en el districte.

· Col·laborant amb la Associació de Veïns de Trinitat Nova en projectes socioeducatius.

· Participant en els projectes del Pla d’Entorn del barri de Trinitat Nova (Escolarització Oberta, Ràdio TNT, Estudi Assistit, Projecte Intermeridià,...)

· Participant en la xarxa 0-18 de Nou Barris.


Potenciar la col·laboració i coordinació amb les escoles del barri.

· Organitzant i liderant el Projecte Èxit.

· Participant en el fòrums comuns: Xarxa 0-18, Pla d’Entorn, Agenda 21. etc.

· Mantenint els actuals i posant en marxa nous projectes pedagògics comuns entre les escoles del barri i l’institut: projectes musicals, sanitaris, relacionats amb el medi ambient, etc.

· Fent reunions de coordinació i traspàs d’informació.


Treballar en projectes educatius innovadors i compartits.

· Potenciant el treball en equip.

· Mantenint i potenciant els actuals projectes pedagògics que donen bons resultats.

· Dissenyant i participant en nous projectes innovadors que ajudin a solucionar problemes.

· Potenciant les reunions de la Comissió Pedagògica del centre.

· Participant en cursos de formació de forma individual i col·legiada.


Millorar la cohesió social.

· Potenciant i millorant els procediments d’inclusió educativa.

· Reduint l’índex d’abandonament dels estudis.

· Promovent entre els alumnes i les famílies el sentiment de pertinença a l’institut.

· Organitzant activitats en les que l’institut sigui l’element aglutinador.

· Treballant per disminuir l’absentisme escolar.

Millorar la convivència al centre i col·laborar en millorar la convivència al barri.

· Revisant el RRI de l’institut.

· Elaborant normes de convivència preventives, clares i d’efecte ràpid.

· Procurant que les normes de convivència siguin conegudes i assumides per tot el professorat, tot l’alumnat i per les famílies.

· Aplicant mesures sancionadores educatives abans que sancions exclusivament punitives.

· Potenciant la mediació a l’hora de resoldre conflictes.

· Col·laborant amb la comissió socioeducativa del barri en la realització de projectes culturals i esportius en horari no escolar.


Potenciar l’ús de les noves tecnologies.

· Adaptant, en la mesura de les nostres possibilitats, les instal·lacions del centre a les noves necessitats tècniques.

· Fomentant la formació del professorat en les noves tecnologies.

· Intentant que, a la pràctica docent del nostre centre, les actuals TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) arribin a ser autèntiques TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement)


Potenciar les activitats relacionades amb l’ecologia i la sostenibilitat.

· Fent que la protecció al medi ambient sigui un centre de interès compartit pel professorat i l’alumnat.

· Continuant participant en el programa “Agenda 21 escolar”

· Participant en altres activitats relacionades amb aquests temes.


Potenciar la pràctica de l’esport escolar.

· Col·laborant amb programes que fomentin la pràctica de l’esport a les escoles.

· Facilitant l'accés de tots els joves a la pràctica esportiva escolar, i en especial, dels nouvinguts.

· Fomentant la pràctica regular d'activitats físiques i esportives, i l'adquisició d'hàbits saludables que contribueixin a un millor benestar.


COM HO ESTEM FENT I QUÈ HEM DE MILLORAR?

L’avaluació d’un centre educatiu té com a objectiu proporcionar als centres docents elements per a reflexionar sobre la pròpia praxi, i prendre decisions de millora en relació a la planificació i desenvolupament de l'organització i dels processos d’ensenyament i aprenentatge; i es fa de dues maneres: d'una banda tenim l'avaluació externa, que realitza l'administració educativa a través de la inspecció, i, d'altra, l'avaluació interna o autoavaluació que ha de realitzar el propi centre.

Aquesta última és la tasca més difícil que té plantejada un centre educatiu (i, per tant, qualsevol projecte de direcció): autoanalitzar amb objectivitat, eficàcia i rigor la situació del centre per detectar les millores o els empitjoraments soferts amb l’aplicació d’un determinat projecte educatiu, i descobrir, al mateix temps, quina part del canvi es deu a l’aplicació del projecte i quina part respon a circumstàncies alienes a ell.

S’ha de tenir molt clar que l’autoavaluació d’un centre educatiu ha de tenir caràcter continu, i els aspectes a millorar s’han de descobrir el més aviat possible, per tal de posar remei abans de que siguin vistos com fets normals o impossibles de modificar.

La sentència africana que ens ha recordat Jose Antonio Marina: "Per educar un jove es necessita la tribu sencera" fa pensar que en el procés d'autoavaluació també hauria d'intervenir tota la tribu, o sigui, totes les parts implicades: alumnat, professorat, administració i fins i tot les famílies dels alumnes i els agents socials.

Em faig aquestes reflexions perquè trobo que la dificultat a l'hora de retre comptes no està en allò que s'avalua, sinó en com es realitza l'avaluació i quina fiabilitat pot donar-se als resultats.

Per això, crec que l’avaluació ha de servir també per a localitzar i analitzar els problemes que es troben a l’hora de realitzar aquesta tasca, donat que si obviem aquesta situació i fem com si no existís, els resultats mai no ens donaran totes les dades necessàries per millorar el centre educatiu.

Ara bé, si en lloc de tractar d'autoavaluar el centre en el qual es desenvolupa la funció directiva, ens centrem en l'autoavaluació de l’aplicació d’un projecte de direcció, la tasca és una mica menys difícil:

El director ha de plantejar-se una sèrie de preguntes sobre el projecte i tractar de respondre de la manera més objectiva possible, observant la marxa dels esdeveniments al centre:

· Està ben definit i concretat el projecte?

· El projecte respon a les necessitats del centre?

· El projecte és conegut i compartit pel professorat i les famílies de l'alumnat?

· Les activitats programades pel centre i la pràctica diària van en la mateixa línia que el projecte?

· Quins elements faciliten la realització del projecte?

· Quins elements interfereixen negativament en la marxa del projecte?

· Quins canvis requereix el projecte per adaptar-se a noves situacions?

· Quines millores es poden introduir en el projecte inicial?


Com ja he dit abans, l'autoavaluació ha de tenir un caràcter continu i per tant aquestes preguntes s'han de plantejar i respondre de manera continuada, al llarg de tot el curs.

I qui ha de ser el receptor de les reflexions i conclusions que es derivin d'aquesta autoavaluació? Sens dubte, el claustre i el consell escolar del centre.

Per això, la proposta d’aquest projecte de direcció es concreta en el següent: convocar un mínim de cinc claustres anuals i tres Consells Escolars en els que rendiré comptes de la situació del centre, de les accions fetes i dels mitjans utilitzats per a intentar aconseguir els objectius de les tretze línies estratègiques proposades a l’apartat “Què hem de fer?” d’aquest projecte.

1 comentari:

  1. Podrien posarme en contacte amb Angel Fandos, l'autor del blog http://carpedieminitinere.blogspot.com.es/2015/01/castillo-de-eramprunya-y-cueva-de.html
    Tinc informació sobre l'autor del poema de Bruguers i voldria compartirla.
    serrahana@yahoo.es

    ResponSuprimeix